Les abelles pateixen l'escalfament

Quan parlem de transhumància, el primer que imaginem és el pasturatge en moviment. I poc ho associem a l’apicultura que, a Catalunya i a la resta de l’Estat, es considera ramaderia i es beneficia d’aquesta pràctica mil·lenària. L’apicultura transhumant busca condicions climàtiques adequades perquè les colònies d’abelles resultin enfortides i pol·linitzin noves flors que puguin augmentar la producció de mel.

No obstant, el canvi climàtic també ha afectat les abelles. Les temperatures altes de les últimes primaveres han accelerat les floracions en moltes parts dels ecosistemes del territori. Per això els apicultors han d’avançar els assentaments apícoles buscant llocs en els quals la primavera sigui més favorable per a les colònies, perquè es mantinguin fortes i per tenir més producció de mel. És per aquest motiu que aquests insectes porten a terme diverses transhumàncies a l’any viatjant de flor florida.

El president de l’associació d’Apicultors de Lleida, Josep Bonet, va explicar que molts dels productors lleidatans inicien la transhumància a les Terres de l’Ebre o les Garrigues, coincidint amb l’hivern, que és època de recolliment, en la qual es mantenen amb un cicle vital mínim, consumint les reserves i on floreixen abans els ametllers, que donen el tret de sortida de la nova temporada.

“De març a maig la comarca de la Noguera és una de les més sol·licitades, tot i que el canvi climàtic ha provocat que s’encavalquin les floracions del romaní i de la farigola i molts apicultors optem directament per portar-les al Pirineu”, va dir Bonet. 

Malgrat això, continuen sent molts els que passen per la Noguera perquè les abelles puguin anar picant de les flors del romaní i la farigola, entre altres espècies. “És ara i fins al setembre quan emprenen de nou el viatge cap al Prepirineu i el Pirineu, on tot just comença la floració i s’allargarà durant tot l’estiu.” Allà trobaran farigola, i una gran varietat de flors de prat d’alta muntanya que produiran una mel exquisida.

Producció a Lleida

L’entitat d’apicultors de Lleida compta amb uns 230 socis, el 95% de les comarques de Lleida, encara que també n’hi ha de Tarragona, va explicar Bonet. Així mateix, la demarcació compta amb 558 de les 2.170 explotacions de Catalunya, amb un cens total a la província de 36.244 ruscos, de les quals 33.233 són transhumants i unes 3.000 són fixes.

El sector ha denunciat que en els últims anys el canvi climàtic, l’increment dels costos de les matèries primeres i l’abellerol i la vespa asiàtica (espècies predadores) han “tocat de mort el sector”, segons Bonet. La sequera i les altes temperatures han provocat floracions fora de temps i s’estimen pèrdues de més del 20% de la producció anual atribuïbles tant al canvi climàtic com als predadors. Les comarques lleidatanes amb més nombre d’explotacions apícoles són l’Alt Urgell i la Noguera amb més de 76 explotacions d’abelles, seguides del Segrià amb 73, el Pallars Jussà amb 67 i la Segarra amb 57 explotacions.